lunes, 25 de junio de 2012

"La victòria és possible”: un experiment necessari amb imprescindible projecció de futur

Va ser durant els primers mesos del 2012 quan la idea d'organitzar una universitat d'estiu plural, diversa en temàtiques i format, dirigit a les majories que patim la crisi i que poc o gens ens sentim representats per les elits econòmiques i polítiques, “va prendre” l'Assemblea Vallirana. Aquest moviment social de caràcter assembleari que va néixer sota el context del 15 de maig de 2011 i la posterior repressió policial a Plaça Catalunya, es va endinsar en la preparació d'aquest esdeveniment amb l'objectiu de conformar diverses “àgores” per a la formació, el debat i la reflexió en un marc obert i concentrat en el temps -sempre imprescindible per a poder després caminar amb seguretat sobre els diversos assumptes col·lectius i preparar nous fronts de combat; a més de ser també un element i un punt contrainformatiu vers el discurs oficial-; (re)llençar amb força el missatge que amb mobilització i organització des de baix es poder reorientar les polítiques de les classes dominants cap a escenaris més favorables a les classes treballadores; i consolidar el moviment entorn un treball anual que requerirà de temps, esforç i molta decisió.


Espais, “en plural”, per a les majories que no som res

Com organitzar amb eficiència una universitat plural en temàtiques, ponències i formats que sigui reflex tant del heterogeni 15M i de les diverses preocupacions i lluites del moment actual, i que es desmarqui a la vegada d'etiquetes com “anticapitalista” quan molts dels moviments socials qüestionen cada vegada més l'actual model de producció, distribució i consum? Per què caldria fer-ho?
Un dels objectius que es va marcar l'Assemblea Vallirana amb aquesta universitat va ser mobilitzar en bona mesura el veïnat del poble i arribar a les vil·les del voltant. No era un objectiu prioritari informar a les assemblees, col·lectius, organitzacions, moviments socials de Barcelona i rodalies, tot i que també s'ha fet, sinó convidar molt especialment a la ciutadania valliranenca a participar a la universitat. La mobilització i la organització massiva i popular serveixen per alguna cosa: aquesta és la lliçó que des de les revoltes àrabs, fins al moviment Occupy als Estats Units i passant pel 15M, van beure els diversos pobles i societats que es van llençar amb contundència al carrer al 2011 fins avui arran les revolucions de Tunísia i Egipte. Las coses no són inamovibles i per sempre, es poden canviar amb lluita social i des del carrer. La Universitat doncs, havia de transmetre aquesta idea: “La Victòria és Possible” aquí, a Egipte, a Grècia, a Islàndia, ja sigui contra les retallades a Catalunya, com per enderrocar Mubarak, contrarestar els plans d'austeritat de la Troika o empresonar els màxims responsables de la crisi.
En la lluita per canviar el món, cal partir del de la realitat actual. I arribar a la major part de la població possible dels voltants esdevé un objectiu prioritari en la difusió de manifestacions, xerrades o esdeveniments com la Universitat. La mateixa, per força, ha de poder oferir un ampli ventall d'actes diversos que puguin englobar en major o en menor mesura les preocupacions de les majories que poc o res tenim res a dir sobre els no votats plans d'austeritat o les “solucions” a la crisi que marquen institucions no democràtiques, per posar uns exemples. La selecció dels ponents i les seves ponències, diversos i diverses, també busca aquest objectiu. Així que val a dir, en definitiva, que la universitat també busca l'agitació, la mobilització plural d'un societat heterogènia que cap etiqueta la pot arribar a catalogar.


Un experiment que mai s'ha de veure acabat

Són tantes les temàtiques i assumptes canviants que es poden arribar a tractar en el marc d'aquesta universitat que la mateixa veu la necessitat de projectar-se en el futur cap a una segona, tercera, quarta edició. No obstant, aquesta primera és només un experiment que depèn dels seus organitzadors trobar els errors, fer les correccions i assegurar una continuïtat de l'esdeveniment que el col·loqui en una referència amb el temps, no només comarcal, sinó fins i tot nacional. L'Assemblea Vallirana és conformada per persones de totes les edats, té gran pluralitat de postures en molts assumptes i no serà fàcil trobar les tecles que assegurin la seva continuïtat. Un dels èxits de moment d'aquest espai és, sens dubte, haver trobat els seus ritmes de treball i no haver-se posicionat sobre l'actual model econòmic i social (se situa en la crítica, al igual que el 15M en general, però no és declara anticapitalista); sobre la qüestió nacional (on sí reconeix la necessitat de parlar sobre el tema -i a la universitat hi ha programat el taller de reflexió: “La qüestió nacional: parlem-ne”, però no es declara a favor o en contra de la independència); o sobre qualsevol preferència política en el context de les passades eleccions generals. La vaga general, els desnonaments, les retallades, el deute, o la necessitat d'una universitat com la organitzada, si són punts en comú que ha sabut prioritzar i explotar, enfortint l'assemblea i forjant nous ponts entre tots els participants. Per això, cal fer menció que com a moviment social, l'Assemblea Vallirana i la Universitat es veuen sotmesos a limitacions (saludables) inherents a la seva naturalesa. A diferència de l'organització política, que busca articular els seus militants en torn un programa general i un projecte de societat, un moviment social centra la seva lluita contra problemàtiques específiques. La Universitat és doncs, un punt de trobada per aquestes problemàtiques, focalitzada en la idea que sense mobilització i organització popular no hi ha victòria possible.
També, la organització és avui assimilada com una tasca fonamental. Les idees no viuen als llibres, sinó en les accions coordinades de les persones. I optar per conformar un gran esdeveniment com el que es presenta és bona mostra del grau d'implicació i postura pro-organització del seus participants, a més de la consolidació del moviment assembleari. La universitat presenta objectius cara en fora, però també cara en dins. El repte de coordinar tot l'engranatge que suposa “La victòria és possible” i la seva concreció en fets és una de les millors classes de formació política i social que poden arribar a adquirir els seus organitzadors. Un treballador, un estudiant, un aturat, que no lluita, que no s'organitza, té una consciència de classe molt baixa.

Notes finals

“La Victòria és Possible” no és només un experiment, sinó també una oportunitat. Una oportunitat per a que l'esdeveniment maduri amb els anys, canviï, es transformi i l'assemblea perfili encara més el seu funcionament i postures en vers els assumptes humans i problemàtiques socials que ens uneixen i no ens separen. Si bé un moviment social té els seus punt d'inflexió i els seus retrocessos, embranzides i frenades, moments d'explosivitat i moments que veu necessària una forçosa retirada, la tasca de consolidar encara més i dotar de projecció l'Assemblea Vallirana i la Universitat pot semblar fins i tot una tasca anti-natural. Avui però, i per una altre banda, la crisi hi és per a quedar-se, al igual que la mobilització, i dibuixar una nova Història esdevé un objectiu prioritari i crucial per canviar el món. Sempre és el moment d'irrompre, de lluitar, de mobilitzar-se. I comptem amb una idea per fer-ho, una simple idea que ho pot arribar a canviar tot: que gràcies a la mobilització i la organització es pot guanyar; que la lluita serveix per alguna cosa; que la victòria és possible.

martes, 10 de abril de 2012

La Tribu de Catalunya Ràdio - Els joves d'avui: esperança o generació perduda?

En parlem amb Esther Vivas, sociòloga i membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra; Marc Bonavia, president de l'Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC), i Jesús Marín, membre de l'Assamblea d'Indignats 15 M de Vallirana (Baix Llobregat).

Escoltar tertúlia aquí.